¿Aprobará la profe de catalán el siguiente artículo? ARTICLE D’OPINIÓ: AUTOLESSIONAR-SE.
« Quan les llàgrimes són vermelles… »
Potser algú ha sentit a parlar de “self-injury” (o autolessió) i tot allò que ho rodeja. No se’n parla tant com de l’anorèxia, el “bullying” o les drogues, però és un terme que s’escolta i que afecta més gent de la que sembla. L’autolessió va (o pot anar) lligada a malalties mentals com ara depressió, ansietat o trastorns alimentaris, i no es limita a fer-se talls en els canells com molta gent creu. Inclou tallar-se en qualsevol zona del cos, cremar-se, colpejar-se, arrencar-se els cabells, etc, deliberadament per poder dominar emocions fortes i negatives (dolor, ansietat, ràbia…). L’objectiu no és suicidar-se, sino calmar-se i esvair-se d’aquests sentiments temporalment. Tampoc és un problema únic de l’adolescència: afecta a persones de totes les edats.
Com reacciona la gent davant d’això? “Ah, aquells bojos que es tallen”, “ho fan per cridar l’atenció!”, “però… només ho fan els ‘gòtics’ oi?”, etc, són respostes freqüents. Desmuntant tabús s’ha de dir que les persones que s’autolessionen poden ser de qualsevol grup o classe social; que autolessionar-se no és estar boig sino buscar maneres “fàcils” de dominar els sentiments; que qui ho fa, normalment ho amaga per por a les reaccions, ja que no hi ha gaire informació sobre el tema; etc.
Com ajudar? El millor que es pot fer al respecte és parlar obertament del tema amb l apersona que s’autolessiona. Deixar de banda qualsevol pensament com “està boig/boja”, “m’ha estat dient mentides”, etc, i fer-li veure que té el recolçament necessari ; res de falses promeses per cap de les dues parts. Ha de ser la persona afectada qui s’adoni del seu problema i decideixi posar-hi fi amb l’ajuda d’un especialista.
¿Estará bien, estará mal? ¿Habrá servido de algo todo el día escribiendo esas 20 putas líneas? ¿Tendrá faltas? ¿Me criticarán mucho por el tema? ¿Me mirarán raro después (aunque eso me importe un cojoncio y medio)? ¿Acabará la profe por mandarme al psicólogo? ¿Me dará tiempo de estudiarme los tres temas de historia?
"Quien quiera nacer, tiene que destruir un mundo..." (H.Hesse)
En joderhostiaputa cómo se puede ser tan cabroncete??
Si es que esto no se hace... no se hace jo. No sé si será verdad, pero si lo es... es de ser malrollero pero mil.
Y si se ríe, pos más me reí yo aquel día. Que le follen!! ¬¬' (o que no )
dejedi-M wrote: ¿Aprobará la profe de catalán el siguiente artículo? ARTICLE D’OPINIÓ: AUTOLESSIONAR-SE.
« Quan les llàgrimes són vermelles… »
Potser algú ha sentit a parlar de “self-injury” (o autolessió) i tot allò que ho rodeja. No se’n parla tant com de l’anorèxia, el “bullying” o les drogues, però és un terme que s’escolta i que afecta més gent de la que sembla. L’autolessió va (o pot anar) lligada a malalties mentals com ara depressió, ansietat o trastorns alimentaris, i no es limita a fer-se talls en els canells com molta gent creu. Inclou tallar-se en qualsevol zona del cos, cremar-se, colpejar-se, arrencar-se els cabells, etc, deliberadament per poder dominar emocions fortes i negatives (dolor, ansietat, ràbia…). L’objectiu no és suicidar-se, sino calmar-se i esvair-se d’aquests sentiments temporalment. Tampoc és un problema únic de l’adolescència: afecta a persones de totes les edats.
Com reacciona la gent davant d’això? “Ah, aquells bojos que es tallen”, “ho fan per cridar l’atenció!”, “però… només ho fan els ‘gòtics’ oi?”, etc, són respostes freqüents. Desmuntant tabús s’ha de dir que les persones que s’autolessionen poden ser de qualsevol grup o classe social; que autolessionar-se no és estar boig sino buscar maneres “fàcils” de dominar els sentiments; que qui ho fa, normalment ho amaga per por a les reaccions, ja que no hi ha gaire informació sobre el tema; etc.
Com ajudar? El millor que es pot fer al respecte és parlar obertament del tema amb l apersona que s’autolessiona. Deixar de banda qualsevol pensament com “està boig/boja”, “m’ha estat dient mentides”, etc, i fer-li veure que té el recolçament necessari ; res de falses promeses per cap de les dues parts. Ha de ser la persona afectada qui s’adoni del seu problema i decideixi posar-hi fi amb l’ajuda d’un especialista.
¿Estará bien, estará mal? ¿Habrá servido de algo todo el día escribiendo esas 20 putas líneas? ¿Tendrá faltas? ¿Me criticarán mucho por el tema? ¿Me mirarán raro después (aunque eso me importe un cojoncio y medio)? ¿Acabará la profe por mandarme al psicólogo? ¿Me dará tiempo de estudiarme los tres temas de historia?
A mi me ha gustado... Ademas me parece interesante
Hermana mapixista
Gorf@s power - Kaladas y palestinos
mapixi wrote:
A mi me ha gustado... Ademas me parece interesante
¿En serio?
¡Gracias!
Se agradecen los comentarios positivos... no las tengo todas conmigo. ¿Cómo reaccionará la profe?
Claro que eso le pasa por dejarme tema libre, ahora que se joda xD
"Quien quiera nacer, tiene que destruir un mundo..." (H.Hesse)
gfxdjnxj wrote:os voy a arrancar la piel xa acerme un abriiiiiiiiiiigo d zorra...
uuuuh...
Qué quieres cuando te refieres a disfrutar?
calentar? mover el culo en el medio del pub?
Quieres un amigo? peletero asesino te digo
quieres que te arranque la piel para hacerme un abrigo de ZORRA!!!
Te quieres forrar? Tu pasado borrar?
Joder, te vas a enamorar de un dólar!
Hola reina del sistema solar!...
Que gran canción, si señor
<<No hay barrera, cerradura, ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente>>
Virginia Woolf
dejedi-M wrote: ¿Aprobará la profe de catalán el siguiente artículo? ARTICLE D’OPINIÓ: AUTOLESSIONAR-SE.
« Quan les llàgrimes són vermelles… »
Potser algú ha sentit a parlar de “self-injury” (o autolessió) i tot allò que ho rodeja. No se’n parla tant com de l’anorèxia, el “bullying” o les drogues, però és un terme que s’escolta i que afecta més gent de la que sembla. L’autolessió va (o pot anar) lligada a malalties mentals com ara depressió, ansietat o trastorns alimentaris, i no es limita a fer-se talls en els canells com molta gent creu. Inclou tallar-se en qualsevol zona del cos, cremar-se, colpejar-se, arrencar-se els cabells, etc, deliberadament per poder dominar emocions fortes i negatives (dolor, ansietat, ràbia…). L’objectiu no és suicidar-se, sino calmar-se i esvair-se d’aquests sentiments temporalment. Tampoc és un problema únic de l’adolescència: afecta a persones de totes les edats.
Com reacciona la gent davant d’això? “Ah, aquells bojos que es tallen”, “ho fan per cridar l’atenció!”, “però… només ho fan els ‘gòtics’ oi?”, etc, són respostes freqüents. Desmuntant tabús s’ha de dir que les persones que s’autolessionen poden ser de qualsevol grup o classe social; que autolessionar-se no és estar boig sino buscar maneres “fàcils” de dominar els sentiments; que qui ho fa, normalment ho amaga per por a les reaccions, ja que no hi ha gaire informació sobre el tema; etc.
Com ajudar? El millor que es pot fer al respecte és parlar obertament del tema amb l apersona que s’autolessiona. Deixar de banda qualsevol pensament com “està boig/boja”, “m’ha estat dient mentides”, etc, i fer-li veure que té el recolçament necessari ; res de falses promeses per cap de les dues parts. Ha de ser la persona afectada qui s’adoni del seu problema i decideixi posar-hi fi amb l’ajuda d’un especialista.
¿Estará bien, estará mal? ¿Habrá servido de algo todo el día escribiendo esas 20 putas líneas? ¿Tendrá faltas? ¿Me criticarán mucho por el tema? ¿Me mirarán raro después (aunque eso me importe un cojoncio y medio)? ¿Acabará la profe por mandarme al psicólogo? ¿Me dará tiempo de estudiarme los tres temas de historia?
A mi me ha gustado... Ademas me parece interesante
A mí también me ha gustado mucho, Dejedi, además, me resulta curioso leerte en catalán ^^
dejedi-M wrote: ¿Aprobará la profe de catalán el siguiente artículo? ARTICLE D’OPINIÓ: AUTOLESSIONAR-SE.
« Quan les llàgrimes són vermelles… »
Potser algú ha sentit a parlar de “self-injury” (o autolessió) i tot allò que ho rodeja. No se’n parla tant com de l’anorèxia, el “bullying” o les drogues, però és un terme que s’escolta i que afecta més gent de la que sembla. L’autolessió va (o pot anar) lligada a malalties mentals com ara depressió, ansietat o trastorns alimentaris, i no es limita a fer-se talls en els canells com molta gent creu. Inclou tallar-se en qualsevol zona del cos, cremar-se, colpejar-se, arrencar-se els cabells, etc, deliberadament per poder dominar emocions fortes i negatives (dolor, ansietat, ràbia…). L’objectiu no és suicidar-se, sino calmar-se i esvair-se d’aquests sentiments temporalment. Tampoc és un problema únic de l’adolescència: afecta a persones de totes les edats.
Com reacciona la gent davant d’això? “Ah, aquells bojos que es tallen”, “ho fan per cridar l’atenció!”, “però… només ho fan els ‘gòtics’ oi?”, etc, són respostes freqüents. Desmuntant tabús s’ha de dir que les persones que s’autolessionen poden ser de qualsevol grup o classe social; que autolessionar-se no és estar boig sino buscar maneres “fàcils” de dominar els sentiments; que qui ho fa, normalment ho amaga per por a les reaccions, ja que no hi ha gaire informació sobre el tema; etc.
Com ajudar? El millor que es pot fer al respecte és parlar obertament del tema amb l apersona que s’autolessiona. Deixar de banda qualsevol pensament com “està boig/boja”, “m’ha estat dient mentides”, etc, i fer-li veure que té el recolçament necessari ; res de falses promeses per cap de les dues parts. Ha de ser la persona afectada qui s’adoni del seu problema i decideixi posar-hi fi amb l’ajuda d’un especialista.
¿Estará bien, estará mal? ¿Habrá servido de algo todo el día escribiendo esas 20 putas líneas? ¿Tendrá faltas? ¿Me criticarán mucho por el tema? ¿Me mirarán raro después (aunque eso me importe un cojoncio y medio)? ¿Acabará la profe por mandarme al psicólogo? ¿Me dará tiempo de estudiarme los tres temas de historia?
A mi me ha gustado... Ademas me parece interesante
A mí también me ha gustado mucho, Dejedi, además, me resulta curioso leerte en catalán ^^
Me alegro mucho de leer estos comentarios Gracias... A mí también me resulta curioso leerme en catalán, escribir en catalán, hablar en catalán... Más que nada porque hasta ahora usaba el catalán lo mínimo, nunca me ha entusiasmado su sonoridad... Por suerte ahora está cambiando eso, porque la verdad es que es muy triste tener la oportunidad de aprender un idioma así de cerca y no aprovecharla Qué idiota era de pequeña... menos mal que de vez en cuando reacciono. ¿Cómo se puede haber nacido en un sitio y "odiar" su lengua? ¡No me entiendo! ...Repito, menos mal que eso ha cambiado... miro atrás y... joder, qué imbecil.
En fin... eso, que gracias.
Buenas noches...
[Y los tres temas de historia SIN TOCAR... me odio me odio me odio...][/i]
"Quien quiera nacer, tiene que destruir un mundo..." (H.Hesse)
No puedo entender que se termine
Me cuesta aceptar que todo acabe
Te han domesticao ¿qué han hecho contigo?
Y hoy tu libertad viste de traje... la mia no.
CADA VEZ SOMOS MAS, NADANDO CONTRACORRIENTE
PERO NO NOS VAN A AHOGAR!!!
¿Aprobará la profe de catalán el siguiente artículo? 
Qué idiota era de pequeña... menos mal que de vez en cuando reacciono. ¿Cómo se puede haber nacido en un sitio y "odiar" su lengua? ¡No me entiendo! ...Repito, menos mal que eso ha cambiado... 
