NO TINGUES POR- Obrint Pas
Ja no puc veure més enllà
dels teus ulls que m'estàn mirant,
quants cops hem hagut de callar?
He estat un temps sense pensar
somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.
No estàs sol,
no tingues por,
ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol,
no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.
Si l'haguereu vist plorar
mai no l'haurieu oblidat,
com jo que sempre el duc
dins el meu cap.
La gent es pregunta
com sóc capaç d'odiar,
si l'haguereu vist plorar
mai no l'haurieu oblidat.
Oblidat...
---
Y bueno, pues ya que estamos con Obrint pas (ke si todo va bien los veo en 3 dias ^^), NO puedo dejar de dedicarle a Juan (inadaptat) ésta de los mismos, ke el fue kien me los descubrió y esas cosas, y ke en el concierto (si konsigo llegar a tiempo ¬¬) Me via' estar acordando te ti. Tol rato. Seguro.
LA FLAMA- Obrint pas
"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Y claro, ya que estamos tampoko puedo dejar a Angi sin su racion de Obrint pas jeje. Angi Bella!!! Topati'!!!
SENSE TERRA. Obrint pas
Brama al cel, brama a la vida.
Paisatge amazigh de la Cabília.
Plora el tren, plora el viatge
als pobles cremats del Kurdistan.
Obre escletxes des de punts de mira.
Pedres i morts a Palestina.
Crida el desert, crida la calma
sota les tendes del Sàhara.
Derrota cultures, derrota persones.
Màgia arrasada de l’Amazones.
Sense terra, sembren el somni.
Sense terra, seguen la fam.
Omplen els mars llàgrimes i rostres.
Mares i àvies a Buenos Aires.
Pres federal, pres del sistema.
pres per l’espera: Abu-Jamal.
Camina i no descansa
la veu dels sense terra.
Camina i no descansa
la veu del nostre món.
Camina i no descansa
i sembra l’esperança.
I avança, avança,
que la por no descansa.
Camina la impotència,
camina la il·lusió,
rumb a la terra, rumb al mar.
Camina esperança,
camina sense por,
en tots els passos dels meus anys.
Camina la impotència,
camina la il·lusió,
terra endins, mar enllà,
Camina esperança,
camina sense por.
Camina l’esperança
Crema el cel, crema la vida.
Àfrica: guerra, fam i SIDA.
Moren infants, moren amb tu.
Rio, Bagdad, Johannesburg.
Tomba nacions, mil formes de viure.
Presons de pobles, presons de somriures.
Combat poders, vertaders culpables.
Toquio, Brusel·les, Washington, Moscú.
Y ya para acabar, A Fer. Jo, esta vez tampoco ha podido ser... pero trankilo, a la 3era va la vencida (o deberia...) y si hemos estado ya 2 veces muy cerca de conocernos, eso debe ser porke terminaremos haciendolo. Un Besazo enorme, y a ti tb te dedico una de Obrin pas, siguiendo con la linia... (bajatela si no la tienes)
DEL SUD- Obrint pas
Del sud,
d’allà on la terra mor,
d’allà on la calor
no em deixa veure el sol.
Sóc del sud
i el meu caminar
s’ha fet tant complicat
que ja no veig el nord.
Del sud,
la terra dels enganys,
la terra d’amargors
que sempre assequen plors.
Sóc del sud,
país que ja no hi és,
que s’amaga del temps
dins el cor de la gent.
Sóc del sud del meu cor,
sóc del sud del meu món,
sóc del sud del record,
d’uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments,
sóc del sud de les arrels,
sóc del sud i porte als ulls,
llàgrimes de lluita i futur.
Del sud,
d’allà on la terra mor,
d’allà on la calor
no em deixa veure el sol.
Sóc del sud
i el meu caminar
s’ha fet tant complicat
que ja no veig el nord.
Del sud,
la terra dels enganys,
la terra d’amargors
que sempre assequen plors.
Sóc del sud,
del front meridional,
del parlar refugiat
del somni exiliat.
Sóc del sud del meu cor,
sóc del sud del meu món,
sóc del sud del record,
d’uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments,
sóc del sud de les arrels,
sóc del sud i porte als ulls
llàgrimes de lluita i futur.






