pliiis necesito información sobre Freud y el desarrollo de la sexuaaalidad
es urgente
assiaas
Apuntes freud!!
-
simplemeteyo
- fitipaldis.com #1
- Posts: 3227
- Joined: 14 Dec 2004, 01:13
- Location: en el más recóndito hueco
dios!! este tío me ecanta!!!!! ais ais ais, es genial...
mira, aquí puedes mirar algo:
en esta página de Psicología puedes encontrar cosas de él, spero que te sirva de mucho, a ver si mañana me desempano y te busco algo mejor, lo siento!
http://www.elprisma.com/
mira, aquí puedes mirar algo:
en esta página de Psicología puedes encontrar cosas de él, spero que te sirva de mucho, a ver si mañana me desempano y te busco algo mejor, lo siento!
http://www.elprisma.com/
..."cansado de enroscar bombillas y creer que son ideas"...
-
CRuSCa
- fitipaldi .com #1
- Posts: 2951
- Joined: 30 Nov 2003, 01:58
- Location: Alicante....xo soy de CUENCA!!!
A ver la cuento y como saldríais de aqui xD
Se supone que para freud no hay identidad de género no? peeero los niños son conscientes de su "sexo" cuando resuelven el complejo Edipico??
por dioooso q necesito ayuda
xD
Simplementeyo La pagina que mas dado solo me habla de la socialización según Freud no de la sexualidad assias = mente
Se supone que para freud no hay identidad de género no? peeero los niños son conscientes de su "sexo" cuando resuelven el complejo Edipico??
por dioooso q necesito ayuda
xD Simplementeyo La pagina que mas dado solo me habla de la socialización según Freud no de la sexualidad assias = mente
-
cabezabajo
-
AIDA_cantasaetas
- fitipaldis.com #1
- Posts: 15263
- Joined: 09 Sep 2003, 15:26
No sé si te servirá de mucho, pero hasta el momento es lo único que he visto de Freud en "Procesos psicológicos básicos", relacionado más que nada con el Psicoanálisis. Te lo dejo por si acaso 
El Psicoanàlisi
Paral·lelament (sorgeix a la darrera dècada del s.XIX i es consolida durant el s.XX.), a Europa (Viena), Freud era un metge amb gran cultura en molts altres àmbits que havia estudiat neurologia (com avui més o menys la psiquiatria)
És la icona del Psicoanàlisi. No és experimental (no es demostra res empíricament, però sí que té una aplicació pràctica), és un mètode clínic (estudi de casos)
La psicologia experimental acusava el Psicoanàlisi de poc objectiu, que o te’l creus o no, però no hi ha proves empíriques que el demostrin (la curació no sol ser absoluta, només millores, i no es pot demostrar que sigui gràcies al Psicoanàlisi, ja que també pot ser per atzar, de manera espontània)
Totes les eines del Psicoanàlisi formen part de la seva pròpia teoria. Només demostra la validesa a partir de la seva teoria (per exemple, només es pot comprovar que algú té o supera el complex d’Edip si ens creiem aquesta teoria, no es pot comprovar de cap altra manera)
El Psicoanàlisi va calar molt en la societat. Fins i tot avui dia tenim assumits popularment molts conceptes propis d’aquest: “complex d’Edip”, “depressió”...
A partir del Psicoanàlisi també es comença a crear la imatge del psicoanalista.
També hi ha aplicació pràctica (Psicoteràpia), duta a terme per aquests nous professionals (amb possibles aplicacions que en el segle XX ja seran contundents)
A partir d’aquesta pràctica es va elaborant la teoria à Es retroalimenta.
Segons Freud, el Psicoanàlisi designa:
- Un mètode d’investigació de processos mentals inaccessibles a qualsevol altre mètode.
- Una tècnica de tractament de les pertorbacions neuròtiques, basades sobre aquest mètode d’investigació.
- Una teoria psicològica el perfeccionament de la qual tendeix a la formació d’una nova disciplina científica.
Cronològicament, el primer cas fou el d’Ana O., una pacient tractada pel Doctor Breuer, de Viena, entre els anys 1880 i 1882.
El trastorn histèric era considerat una malaltia bàsicament femenina que afectava a les dones blanques de classe mitjana-alta (prototip de “dona romàntica”) i, per tant, anava molt lligat al context sòcio-cultural. Hi va haver una època en què passava molt sovint i es va prendre com si fos una epidèmia.
A finals del s.XIX va ser el tema estrella a la neurologia i a la psicologia. El símptomes produïen molt de patiment, de vegades ni tan sols es podia dur una vida normal. No hi havia una causa mèdica, però els professionals ho intentaven explicar.
Charcot (neuròleg francès) creia que la histèria era un procés degeneratiu del sistema nerviós que produïa aquests símptomes. Tenia aquesta teoria, però no la podia demostrar.
La hipnosi es va introduir arrel de l’estudi de la histèria, tot i que ja s’havia utilitzat anys enrere i no havia tingut bona reputació (es creia que les persones que feien de pacients eren actors, etc.) Però Charcot, al ser un metge molt prestigiós del moment, va fer canviar la concepció que es tenia d’aquesta tècnica fins al moment.
Ell feia feina a una mena de manicomi on hi havia dones histèriques. A través de la hipnosi induïa les pacients a canviar o abandonar un determinat símptoma. Funcionava.
Freud (abans de casar-se) va anar a estudiar amb Charcot i va “importar” la hipnosi a Viena.
Quan la persona desperta no té el símptoma, però tampoc no es recorda de res. Per tant, aquesta tècnica fa diana a una part del psiquisme humà, per sota de la consciència. Tot això començava a donar forma als conceptes de consciència/inconsciència.
Freud va col·laborar amb Breuer en el cas d’Anna O. L’al·lota havia quedat molt afectada quan son pare va morir. Era jueva, burgesa i molt intel·ligent. Era ella qui anava dirigint les sessions i va ser molt crítica amb el Psicoanàlisi. Després de la hipnosi deia que sentia com “una neteja de xemeneia” i que això també li passava quan la deixaven xerrar de les seves coses durant una estona (catarsi), encara que no fos en estat d’hipnosi.
Durant una sessió d’hipnosi, Anna va tenir un “embaràs histèric” en què donava a entendre que volia un fill del Dr.Breuer. Arrel d’això ell va abandonar el seguiment, però Freud va seguir fent feina amb ella i va elaborar el concepte de transferència. Es pensa que potser els símptomes d’Anna tenien relació amb abusos sexuals.
Un cop es va recuperar de la seva histèria, Anna va ser la primera treballadora social (del món??) i va ajudar a les dones amb problemes (quin tipus de problemes??)
La seva història fou publicada el 1895 a l’obra de Breuer i Freud “La histèria”, llibre pre-psicoanalista (perquè fins la publicació de Freud, “La interpretació dels somnis”, el 1990, no es considera el començament del Psicoanàlisi)
1900 à Freud publica “La interpretació dels somnis”, en què deixa de banda la hipnosi, la catarsi...
Al començament estava bastant sol. Va ser a partir del funcionalisme, que se li va donar una empenta a la seva teoria. A USA el caren convidar (Williams James) a fer conferències, etc. Allà el Psicoanàlisi va tenir molta més acceptació que a Europa, perquè el funcionalisme estava més obert a coses noves, era més integrador... (també estava obert a les teories de Darwin, a l’animal, al món de l’educació... a la pràctica en general) Wundt, per ex., mai no es va interessar pel Psicoanàlisi.
El Psicoanàlisi
Paral·lelament (sorgeix a la darrera dècada del s.XIX i es consolida durant el s.XX.), a Europa (Viena), Freud era un metge amb gran cultura en molts altres àmbits que havia estudiat neurologia (com avui més o menys la psiquiatria)
És la icona del Psicoanàlisi. No és experimental (no es demostra res empíricament, però sí que té una aplicació pràctica), és un mètode clínic (estudi de casos)
La psicologia experimental acusava el Psicoanàlisi de poc objectiu, que o te’l creus o no, però no hi ha proves empíriques que el demostrin (la curació no sol ser absoluta, només millores, i no es pot demostrar que sigui gràcies al Psicoanàlisi, ja que també pot ser per atzar, de manera espontània)
Totes les eines del Psicoanàlisi formen part de la seva pròpia teoria. Només demostra la validesa a partir de la seva teoria (per exemple, només es pot comprovar que algú té o supera el complex d’Edip si ens creiem aquesta teoria, no es pot comprovar de cap altra manera)
El Psicoanàlisi va calar molt en la societat. Fins i tot avui dia tenim assumits popularment molts conceptes propis d’aquest: “complex d’Edip”, “depressió”...
A partir del Psicoanàlisi també es comença a crear la imatge del psicoanalista.
També hi ha aplicació pràctica (Psicoteràpia), duta a terme per aquests nous professionals (amb possibles aplicacions que en el segle XX ja seran contundents)
A partir d’aquesta pràctica es va elaborant la teoria à Es retroalimenta.
Segons Freud, el Psicoanàlisi designa:
- Un mètode d’investigació de processos mentals inaccessibles a qualsevol altre mètode.
- Una tècnica de tractament de les pertorbacions neuròtiques, basades sobre aquest mètode d’investigació.
- Una teoria psicològica el perfeccionament de la qual tendeix a la formació d’una nova disciplina científica.
Cronològicament, el primer cas fou el d’Ana O., una pacient tractada pel Doctor Breuer, de Viena, entre els anys 1880 i 1882.
El trastorn histèric era considerat una malaltia bàsicament femenina que afectava a les dones blanques de classe mitjana-alta (prototip de “dona romàntica”) i, per tant, anava molt lligat al context sòcio-cultural. Hi va haver una època en què passava molt sovint i es va prendre com si fos una epidèmia.
A finals del s.XIX va ser el tema estrella a la neurologia i a la psicologia. El símptomes produïen molt de patiment, de vegades ni tan sols es podia dur una vida normal. No hi havia una causa mèdica, però els professionals ho intentaven explicar.
Charcot (neuròleg francès) creia que la histèria era un procés degeneratiu del sistema nerviós que produïa aquests símptomes. Tenia aquesta teoria, però no la podia demostrar.
La hipnosi es va introduir arrel de l’estudi de la histèria, tot i que ja s’havia utilitzat anys enrere i no havia tingut bona reputació (es creia que les persones que feien de pacients eren actors, etc.) Però Charcot, al ser un metge molt prestigiós del moment, va fer canviar la concepció que es tenia d’aquesta tècnica fins al moment.
Ell feia feina a una mena de manicomi on hi havia dones histèriques. A través de la hipnosi induïa les pacients a canviar o abandonar un determinat símptoma. Funcionava.
Freud (abans de casar-se) va anar a estudiar amb Charcot i va “importar” la hipnosi a Viena.
Quan la persona desperta no té el símptoma, però tampoc no es recorda de res. Per tant, aquesta tècnica fa diana a una part del psiquisme humà, per sota de la consciència. Tot això començava a donar forma als conceptes de consciència/inconsciència.
Freud va col·laborar amb Breuer en el cas d’Anna O. L’al·lota havia quedat molt afectada quan son pare va morir. Era jueva, burgesa i molt intel·ligent. Era ella qui anava dirigint les sessions i va ser molt crítica amb el Psicoanàlisi. Després de la hipnosi deia que sentia com “una neteja de xemeneia” i que això també li passava quan la deixaven xerrar de les seves coses durant una estona (catarsi), encara que no fos en estat d’hipnosi.
Durant una sessió d’hipnosi, Anna va tenir un “embaràs histèric” en què donava a entendre que volia un fill del Dr.Breuer. Arrel d’això ell va abandonar el seguiment, però Freud va seguir fent feina amb ella i va elaborar el concepte de transferència. Es pensa que potser els símptomes d’Anna tenien relació amb abusos sexuals.
Un cop es va recuperar de la seva histèria, Anna va ser la primera treballadora social (del món??) i va ajudar a les dones amb problemes (quin tipus de problemes??)
La seva història fou publicada el 1895 a l’obra de Breuer i Freud “La histèria”, llibre pre-psicoanalista (perquè fins la publicació de Freud, “La interpretació dels somnis”, el 1990, no es considera el començament del Psicoanàlisi)
1900 à Freud publica “La interpretació dels somnis”, en què deixa de banda la hipnosi, la catarsi...
Al començament estava bastant sol. Va ser a partir del funcionalisme, que se li va donar una empenta a la seva teoria. A USA el caren convidar (Williams James) a fer conferències, etc. Allà el Psicoanàlisi va tenir molta més acceptació que a Europa, perquè el funcionalisme estava més obert a coses noves, era més integrador... (també estava obert a les teories de Darwin, a l’animal, al món de l’educació... a la pràctica en general) Wundt, per ex., mai no es va interessar pel Psicoanàlisi.
El que quiere nacer tiene que destruir un mundo
-
AIDA_cantasaetas
- fitipaldis.com #1
- Posts: 15263
- Joined: 09 Sep 2003, 15:26
Vale, acabo de leer lo de la sexualidad que pedías, Crusca 
Lo que he puesto creo que no tiene nada que ver con lo que necesitas, pero bueno, lo dejo ahí por si te pudiese servir más adelante. Como has visto, está en catalán, espero que no suponga un problema (es que tengo los apuntes así)
Sobre lo del Complejo de Edipo, yo también tengo entendido que cuando el niño resuelve la situación y se "alía" con el progenitor de su mismo sexo para evitar el castigo (la castración), ya se considera que ha superado correctamente toda esta historia y evita así los posteriores traumas que a veces se tienen si la resolución no ha sido adecuada.
Sobre la identidad de género, ni idea... A qué se refiere exactamente con esa afirmación?
Lo que he puesto creo que no tiene nada que ver con lo que necesitas, pero bueno, lo dejo ahí por si te pudiese servir más adelante. Como has visto, está en catalán, espero que no suponga un problema (es que tengo los apuntes así)Sobre lo del Complejo de Edipo, yo también tengo entendido que cuando el niño resuelve la situación y se "alía" con el progenitor de su mismo sexo para evitar el castigo (la castración), ya se considera que ha superado correctamente toda esta historia y evita así los posteriores traumas que a veces se tienen si la resolución no ha sido adecuada.
Sobre la identidad de género, ni idea... A qué se refiere exactamente con esa afirmación?
El que quiere nacer tiene que destruir un mundo
-
CRuSCa
- fitipaldi .com #1
- Posts: 2951
- Joined: 30 Nov 2003, 01:58
- Location: Alicante....xo soy de CUENCA!!!
Assias Aïdaa! pero ya hice la exposición, que por cierto fue un show, porque la gente se partia el culo pq decian que me explicaba como en el club de la comedia, pero que lo habían entendido todo... en fin aun me presentare al examen xDDD
el no habla exactamente de la identidad de genero. EL habla de la identidad sexual. Yo lo entendí de esta forma:
Cuando llega la edad fálica, los niños se dan cuenta de que los niños y las niñas no tienen los mismos genitales (aunque aún no los conocen como tal) Los niños (masculino)se dan cuenta que ellos tienen pene y ellas no. Y comienzan a preguntarse porque ellos tienen y las niñas no...piensan que a ellas se les ha cortado, y aquí comienza su temor. Esto se ve unido al complejo Edipico, el pequeño se siente atraído pos su madre (no sexualmente eh!) pero que pasa...que su madre ya tiene un hombre a su lado. Entonces el hijo se da cuenta que para tener a su madre tiene que ser como su padre (que tabién tiene pene)
En el caso de las niñas es más complicado. EL primer vinculo afectivos que tenemos todos es nuestra madre, por ello las niñas tienen que redirigir sus sentimientos hacia su padre. Pero ella también se da cuenta que no es como seu padre, que ella no tiene pene y además que su mamá (que tp lo tiene) esta junto a su padre y ahí se da cuenta que ella es como su mamá.
Algo asi vamos xD De todas formas, Bandura habla de una forma más lógica (que no digo que esto no sea lógico) cree más en la socialización que en la biología...
el no habla exactamente de la identidad de genero. EL habla de la identidad sexual. Yo lo entendí de esta forma:
Cuando llega la edad fálica, los niños se dan cuenta de que los niños y las niñas no tienen los mismos genitales (aunque aún no los conocen como tal) Los niños (masculino)se dan cuenta que ellos tienen pene y ellas no. Y comienzan a preguntarse porque ellos tienen y las niñas no...piensan que a ellas se les ha cortado, y aquí comienza su temor. Esto se ve unido al complejo Edipico, el pequeño se siente atraído pos su madre (no sexualmente eh!) pero que pasa...que su madre ya tiene un hombre a su lado. Entonces el hijo se da cuenta que para tener a su madre tiene que ser como su padre (que tabién tiene pene)
En el caso de las niñas es más complicado. EL primer vinculo afectivos que tenemos todos es nuestra madre, por ello las niñas tienen que redirigir sus sentimientos hacia su padre. Pero ella también se da cuenta que no es como seu padre, que ella no tiene pene y además que su mamá (que tp lo tiene) esta junto a su padre y ahí se da cuenta que ella es como su mamá.
Algo asi vamos xD De todas formas, Bandura habla de una forma más lógica (que no digo que esto no sea lógico) cree más en la socialización que en la biología...
-
AIDA_cantasaetas
- fitipaldis.com #1
- Posts: 15263
- Joined: 09 Sep 2003, 15:26
Ah, ok! Sí, eso también nos lo comentaron en clase. Por lo visto la teoría de Freud se centraba mucho en el poder "falocrático" (creo que la palabra no es correcta, pero fue la que utilizó la profesora para explicarlo ), el del pene. Los niños temían ser castrados y perderlo y las niñas se daban cuenta de que no lo tenían y que, por tanto, eran inferiores a los machos, que tendrían que hacerse querer de otra manera.
Algo así
Pero bueno, me alegro de que te saliese bien la exposición!
Si la gente se enteró, es lo importante!
Por cierto, qué estás estudiando? Sigues con lo de Infantil?
), el del pene. Los niños temían ser castrados y perderlo y las niñas se daban cuenta de que no lo tenían y que, por tanto, eran inferiores a los machos, que tendrían que hacerse querer de otra manera.Algo así
Pero bueno, me alegro de que te saliese bien la exposición!
Si la gente se enteró, es lo importante!Por cierto, qué estás estudiando? Sigues con lo de Infantil?
El que quiere nacer tiene que destruir un mundo
-
AIDA_cantasaetas
- fitipaldis.com #1
- Posts: 15263
- Joined: 09 Sep 2003, 15:26
Halaaa, Psicopedagogía!? Qué guay, como yo
De todas formas, si no quieres estudiar tantos años siempre puedes hacer el Magisterio de Educación Especial, porque el curro en los coles viene a ser el mismo que si tienes Psicopedagogía. Lo único es que con Psicop. también puedes ser orientadora en un instituto, montarte un gabinete de orientación por tu cuenta, asesorar a editoriales a la hora de crear los materiales curriculares... Tiene algunas salidas más.
Yo después de esto quiero hacer un máster en "Audición y Lenguaje", pero creo que quiero estudiar demasiado y también tendría que ir pensando en ponerme a currar...
Qué guay, como yo De todas formas, si no quieres estudiar tantos años siempre puedes hacer el Magisterio de Educación Especial, porque el curro en los coles viene a ser el mismo que si tienes Psicopedagogía. Lo único es que con Psicop. también puedes ser orientadora en un instituto, montarte un gabinete de orientación por tu cuenta, asesorar a editoriales a la hora de crear los materiales curriculares... Tiene algunas salidas más.
Yo después de esto quiero hacer un máster en "Audición y Lenguaje", pero creo que quiero estudiar demasiado y también tendría que ir pensando en ponerme a currar...
El que quiere nacer tiene que destruir un mundo
-
AIDA_cantasaetas
- fitipaldis.com #1
- Posts: 15263
- Joined: 09 Sep 2003, 15:26
Ya, a mi tampoco. De hecho, estaba entre mis últimas opciones de Magisterio. Pero después te metes en Psicopedagogía y tiene muchísimo que ver, aunque toca bastantes más ámbitos.CRuSCa wrote:ufff es que sinceramente el Mag especial no me motiva para nada...no se xq..pero no me convence...
De todas forma, siempre puedes hacer el Infantil y prepararte oposiciones para otro, así que na, tú haz lo que más te apetezca y luego ya veremos
El que quiere nacer tiene que destruir un mundo