Bueeeeeenas!!! Estaba yo akí pensando k tenía k abrir un post desde hace algún tiempo y ahora k veo k kon este llego a los 1000 mensajes (y a las ansiadas pastillitas...stoy enganchao lo se, lo siento pero es lo k hay ) pues kería aprovechar k aún tengo mis 23 añitos (k mañana kumplo 24, no es por nada pero si alguien me hace algún regalito.... pues bienvenido será ) para, como decía, abrir este post y llegar a ese número especial de mensajes con un tema nuevo k me interesa bastante!!!
Aver, llevo algo así como cinco meses dando clases particulares a una mujer de unos 60 años que quiere aprender a leer y escribir, ya que nunka tuvo la oportunidad de hacerlo. La verdad es que me pidió si podía ayudarla porque le convenía para realizar un examen y poder entrar en un buen trabajo que se le ha presentado. En octubre es el examen así k yo he puesto la marcha rápida. Soy realista y no creo k llegue en condiciones de realizar ese examen de forma escrita (aunke ella ya lleva unas semanas diciendome k ahora mismo el examen le da igual, k lo k kiere es aprender, y eso me gusta). Pues bien, yo abro este post pa dos cositas, primera para saber si alguien ha pasao por una situación parecida, que me puede aconsejar, ejercicios a realizar, libros que consultar, etc... por ahora no tengo problemas pero nuevas alternativas siempre ayudan. Yo comencé con lo básico, letras, sílabas, palabras, frases... ya ahora estoy haciendo k escriba y lea a sako, y utilizo la poesía y letras de canciones d Extremo, Fito, Marea... puede parecer cómico, pero le gustan y le motiva y creo k aprende mas rápido que si le hiciera escribir "la casa es roja"...
Lo otro k kería comentar era sí creeis que el aprender a leer y escribir es igual en un niño/a que en una persona mayor. Se k kada persona es un mundo, pero yo tengo mi opinión sobre el tema, y es que una persona que ya tiene un bagaje en esta vida, por mucho k nunka haya aprendido a leer ni escribir ha estado constantemente en contacto con las palabras (ya sea de forma oral, o de forma escrita sin saber que significa) y eso hace que lo k le enseñes no sea totalmente nuevo, como puede pasar con un nene de 5 años, y eso puede repercutir tanto positivamente, si es k aprovecha ese bagaje como forma de aprendizaje significativo, o negativamente si eso puede significar un obstaculo para el nuevo aprendizaje debido a ideas erroneas preconcenvidas por uno mismo. No se si me explico!!
Ustedes dirán!!!
PD: Felicitadme!!!
No soporto que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras.
Rata! Yo tengo bastante información sobre este tema, porque precisamente estoy estudiando una asignatura basada en la enseñanza/aprendizaje de la lecto-escritura y las mates ^^ El problema es que tengo tantos apuntes y tan dispersos que ahora mismo no sabría por dónde empezar a explicarlo, así que si eso me lo miro y te lo dejo por aquí, ok? Eso sí, lo necesitas de manera urgente? Te basta con que lo tenga este fin de semana?
En cuanto a tu teoría sobre las diferencias que supone enseñar a leer y a escribir a un adulto o a un niño, en principio la comparto pero me decanto más por el aspecto negativo, no por lo que respecta a los prejuicios que se puedan tener, sino básicamente porque un niño es una esponja a la hora de aprender, al contrario que los adultos, que estamos bastante más "oxidados".
He encontrado algunos de mis apuntes de la asignatura que comentaba antes, pero están en catalán. Supongo que a Rata no le supondrá un problema y, puesto que es el principal interesado en el tema y no tengo tiempo de traducirlo lo voy a poner tal cual, ok? Si a alguien más le interesa (por ejemplo, Ángela, no sé si leerás esto, pero te puede ir bien para lo que quieres estudiar, también a Crusca, quizás a Aitzi, a La_Suave, Juliette_87...) que me lo diga y lo pongo también en castellano cuando encuentre un rato.
Rata, los apuntes están un poco confusos y no sé si se entenderán demasiado porque, además, los términos son bastante "técnicos". Por otra parte, está casi todo enfocado a niños pequeños, pero imagino que el método de enseñanza podrá extrapolarse también a los adultos. Cualquier duda que tengas pregúntamela, ok? Allá va, pues:
Lectura
Concepte de lectura
Hi ha teories que diuen que es sap llegir quan es decodifica. D’altres, en canvi, diuen que la lectura no sols suposa decodificació, sinó també comprensió.
Nosaltres ens basarem en aquesta definició, però estudiarem de manera separada les diferents Dificultats d'Aprenentatge (DA) que poden aparèixer, ja que tenen distintes característiques i no s’empren els mateixos procediments en unes i en les altres.
Repercussions socials de les DA en la lectura
Al llarg del temps, el que més s’ha recomanat sempre quan un infant ha tingut problemes en aquest àmbit ha estat que llegís més, però en realitat, aquesta no és la solució més adient, ja que, si la relacionam amb les emocions dels nins, es pot crear un cercle viciós: La lectura els angoixa, perquè no han adquirit les competències necessàries per a dur-la a terme sense dificultats, i aquesta sensació d’angúnia s’incrementa com més situacions creem en què la lectura sigui una obligació i no parteixi de les seves necessitats i interessos.
Les conseqüències socials de que un infant no aprengui a llegir són molt greus, ja que trobam estímuls visuals contínuament a la nostra vida quotidiana, perquè pertot arreu hi ha informació escrita. El retard que tenen els infants que no aprenen a llegir alhora que la resta, cada cop és més important i això fa que, com més temps passa, més informació es perdin.
Hi ha una exigència social molt forta respecte de l’edat en què hem d’aprendre a llegir (damunt els cinc o sis anys, com molt tard), però això és absurd, perquè és un procés molt costós i no tothom té el mateix ritme d’aprenentatge.
Aprendre a llegir implica molts processos cognitius com ho són, per exemple, processar la informació visual, relacionar-la amb paraules semblants, interpretar-la, transferir-la a altres contextos...
Teoria de la doble via
Via fonològica (Mètode global)
- Implica transformar en fonemes els símbols gràfics (relacionar so amb grafia)
- Suposa “llegir per oïda” (donar so a les lletres)
- És més lenta
- Ens permet desxifrar les paraules que ens són desconegudes
- Ens és útil per a les paraules que no coneixem
Per exemple, la manera com llegim la paraula "Desoxiributazolidinapropinol".
Via lèxica (Mètode analític)
- Implica el reconeixement immediat de la paraula escrita
- Suposa “llegir per la vista” (amb un cop d’ull)
- És una manera més ràpida
- Requereix experiència prèvia o memorització, ja que només s’empra amb paraules que ens són familiars
- Ens dóna fluïdesa
Per exemple, la manera com llegim la paraula "Casa"
Nosaltres, com a adults, empram les dues vies, segons si coneixem o no les paraules.
Quin mètode és millor?
El debat entre si emprar un mètode analític o global (via lèxica o fonològica) no té sentit, perquè en realitat tots utilitzam els dos. La qüestió és per quin d’ells començar.
Segons Teberovsky, és millor partir del general i anar cap al concret (és a dir, seguir l’ordre: text, frase, paraula...), però aquest mètode no és aplicable a la totalitat dels nins, ja que cada un d’ells aprèn d’una manera diferent.
El vertaderament important és reforçar la via que millor empren, perquè el procés d’aprendre a llegir ja és prou complicat per ell mateix i, com que la qüestió no és dominar les dues vies sinó assolir els objectius respecte de la lectura, posant més èmfasi en la via que els dóna menys dificultats aconseguim facilitar-los-en l’aprenentatge.
La dislèxia
Només fa referència a la lectura (a l’hora d’escriure es diu disortografia)
Pot ser de dos tipus:
Fonològica
- Simplifiquen les desinències verbals (per exemple, dir “dormien” en lloc de “dormirien”)
- Un truc per a analitzar-ho: si el so correspon amb totes les grafies no de la paraula no hi pot haver dislèxia d’aquest tipus, ja que a l’hora de llegir empren la via lèxica, perquè aquesta la tenen afectada.
Lèxica o de superfície
- Dificultat per a veure les paraules com un tot.
- Atribueixen un so a cada grafia
- Com més diferència ortogràfica, en teoria més ens hauria de costar llegir una paraula, però a ells no els passa, perquè assignen un so a la grafia, independentment del conjunt (per exemple, “uevo”, “huebo”, “huevo”)
- Solen tenir problemes de comprensió perquè no hi ha una percepció global
- Empren més la via fonològica, perquè tenen aquesta afectada
Com hem d'actuar?
Primer de tot, hem d’esbrinar quina és la via que la persona té menys afectada , realitzant un exercici com el següent: donant-los a llegir un text, anotant les errades i classificant aquestes segons quina sigui la via afectada. D’aquesta manera, sabrem quina és la que no està afectada i amb la que hem de començar a fer feina, la que hem de potenciar. (1* Más abajo incluiré varios ejemplos)
En cas que el nombre d’errades lèxiques i fonològiques sigui més o menys el mateix, haurem de fer una anàlisi qualitativa i valorar quin tipus és més important. La clau està en començar a intervenir sobre la via amb la que té menys dificultats.
Last edited by AIDA_cantasaetas on 19 May 2006, 01:25, edited 1 time in total.
1* Ejemplos para detectar qué vía tiene más afectada la persona que está aprendiendo a leer
Cuando tengamos este dato podremos pasar a intervenir, a enseñar a leer por la vía que el sujeto tenga menos afectada.
Pondré primero la palabra tal como la persona la pronuncia cuando la lee mal y a continuación, entre paréntesis, la palabra a la que se refería, tal como debería haberla leído.
No sé si habrá quedado claro en la explicación anterior, pero por si acaso (a mí es que me costó bastante cogerlo al principio), el truco para saber si la persona tiene problemas en la vía léxica o en fonológica es que:
* En la fonològica: Las letras no coinciden con las de la verdadera palabra (las cambia de sitio, las omite...)
* En la léxica: Básicamente lo que hace es leer por sílabas (porque no ve la palabra como un todo, sino por trozos) Así pues, tendrá afectada esta vía cuando repita las sílabas de una palabra varias veces.
· Espe/espeniosa (Espaciosa)
Via afectada: Fonològica (no es corresponen tots els sons i les grafies) i Lèxica (no considera la paraula com un tot)
Tipus de compensació: Substitucions aleatòries (e/a) (c/s)
· Caline (Caliente)
Via afectada: Fonològica
Tipus de compensació: Omissió de la “e” i la “t”; També podem considerar que inverteix la “e” i omet la “t”
· Perinolico (Periódico)
Via afectada: Fonològica
Tipus de compensació: Inversió i contaminació (s’inventa el final)
· Con-conme-conmemoraciones
Via afectada: Lèxica (pot ser que al final li hagi sortit per sort, però que en realitat se l’ha inventat o que és una paraula sobre un tema que li interessa molt i per això en té experiència i al final la sap dir)
· Qui-quieteito (quietecido)
Via afectada: Lèxica i fonològica
Tipus de compensació: Dissociació i Omissió, respectivament
· Prima-primavera
Via afectada: Lèxica i fonològica
Tipus de compensació: Dissociació i substitució aleatòria (de vegades, si el primer so que varia ja no coincideix, acaben la paraula com els surt en aquell moment, se la inventen)
· Bi-rayi-yativo (Rayito)
Via afectada: Lèxica i fonològica
Tipus de compensació: En general, consideram que hi ha contaminació (manté les vocals, inverteix la “y” i la “t”)
Una vez que sepamos cuál es la vía que tiene más afectada podemos intentar la enseñanza de la lectura interviniendo con actiivdades centradas en diferentes aspectos:
Via fonològica
- Adquirir consciència fonològica
Procés que duem a terme quan som conscients que una paraula està formada per diferents unitats. Tenir consciència fonològica implica tenir consciència de fonema, grafia i paraula.
- Treballar la relació so-grafia
Fer activitats per a identificar sons dins una paraula, text...
- Automatització de regles
Hi ha regles que no som conscients que hem après, perquè les tenim automatitzades, però als nins sí els hem d’ensenyar, són aprenentatges que s’han de fer. Per exemple, els signes de puntuació, els accents, explicar-los que la “h” no sona, etc.
Via lèxica
És bàsic fer-los tenir experiències en les que les paraules siguin percebudes de manera globals i no com conjunts de síl·labes individuals. Això es pot treballar, per exemple, de les següents maneres:
- Fer una anàlisi del text a través dels elements paratextuals que puguin donar informació
- Percebre el text d’una manera global
- Fer hipòtesis a partir dels dibuixos
- Posar un títol al text, a partir de les diferents hipòtesis
- Fer-los preguntes de comprensió (“Què li pot passar al personatge?”, “Què penseu que farà ara?”..)
- Treballar els conceptes més complexos abans de la lectura
Gràcies a aquest tipus d’activitats ajudem els nins a activar la via lèxica i a accedir més fàcilment al significat, a partir de la percepció del text com un tot.
Un indicador de que la lectura es fa de manera global és la passa de la lectura en veu alta a la lectura silenciosa.
A base de preguntes, fent participar, treballant paraules noves abans de llegir el text, tapant una paraula, substituint-la per un dibuix...
Hem de tenir en compte l’objectiu comunicador de la lectura, hem d’aconseguir que els infants gaudeixin d’ella, però sense perdre de vista que un dels principals objectius és l’aprenentatge.
Mña ya es hoy así k felicidades x esas 24 primaveras (y nunca mejor dicho )!!!!
Mi regalito:
Respecto a tu pregunta, creo k AIDA ya te ha explicao suficientemente bien todo (y yo poca cosa te iba a poder decir xq no entiendo de pedagogia) pero decirte que me parece muy loable el mérito de esta mujer! Aunque no llegue a tiempo para el examen... más vale aprender tarde q nunca!!!
Además de aprender a leer las palabras, se puede considerar que sabemos leer cuando comprendemos los textos. Rata, esto quizás no te sirva aún, pero sí más adelante, así que te lo dejo por si acaso.
Comprensió lectora
Nivells de comprensió lectora
Són els diferents nivells d’integració textual, com s’integra, com es fa nostre el que s’acaba de llegir.
Microestructural: Capacitat d’establir relació entre les diferents paraules d’una frase i de relacionar les diferents frases entre elles.
Exemple: Maria, cançó, sol, balla. Tenim assolit aquest nivell si podem entendre cada paraula i crear frases amb elles (Na Maria canta una cançó i balla al sol)
Macroestructural: Tenir assolit aquest nivell suposa, a més de tenir les capacitats pròpies del nivell anterior, ser capaç d’extreure el significat global d’allò que vol dir allò que s’ha llegit. A més, es pot configurar una proposició o frase que doni sentit global i unitari a un conjunt de proposicions.
Exemple: “El policia arriba a la plaça. Es treu la pistola i ens convida a les noces de la seva filla”. Aquesta frase és incoherent, però a un nin que no es trobi encara en aquest nivell de comprensió no li cridaria l’atenció, perquè no seria capaç d’extreure’n el significat global.
Així doncs, si una persona just adquireix el nivell micro de comprensió lectora no podrà extreure la informació que no sigui explícita, que estigui escrita entre línies (així com, per exemple, els textos sarcàstics)
Super o supraestructural: No fa referència al contingut mateix del text, sinó a la seva organització, a tots aquells elements que ens permetin anticipar els continguts de nou paràgrafs que composen el text (sovint anticipam allò que creiem que ocorrerà, segons la seva l’estructura) Així, podem saber si es tracta d’un text descriptiu, narrat, explicat, si és una hipòtesi, un resum, una carta...
Exemple: Veient la següent disposició ja sabem de quin tipus de text es tracta (d’un diàleg)
Ei
Uep
Com va
Va bé, i tu
Si, a més a més, dotam el text d’altres elements, com per exemple guions, signes de puntuació... encara ens resultarà més senzill reconèixer de quina mena de text es tracta:
A: Ei!
B: Uep!
A: Com va?
B: Va bé, i tu?
Un subjecte que no hagi assolit aquest nivell no sabrà continuar el diàleg.
Així doncs, veiem que la lectura és més fàcil gràcies als elements organitzatius, no pròpiament textuals, motiu pel qual és important fer veure als nins que fixant-se en aquests podran comprendre millor els textos, que aquests detalls els poden ser de gran ajut.
Com intervenir-hi?
Nivell microestructural
- Procurar que la informació quedi molt estructurada, clara i concisa.
- Fer entendre cada paraula a través de dibuixos i d’altres elements extratextuals
- Tornar a repetir els conceptes, evitant la utilització de pronoms i paraules que en substitueixen d’altres.
- Evitar les oracions subordinades, les frases molt llargues, els hipèrbatons...
- Escriure, en el seu lloc, frases curtes, senzilles i clares.
Nivell macroestructural
Les propostes fetes per a aquest apartat també són vàlides per a l’anterior.
- No hem de recórrer sempre al típic exercici “Posa un títol al text”, perquè en ocasions la resposta pot estar bé, però no es detecta si hi ha o no problemes a nivell macro.
- Fer preguntes de comprensió. Per exemple: “Quines diferències penseu que hi ha entre els personatges d’aquest text i nosaltres?”
- És important posar els infants en situació, dir-los explícitament que han de relacionar els conceptes.
- Cercar incoherències
- Arribar al concepte a través d’un determinat paràgraf.
- En general, jugar amb els textos, treballar-los de manera que es pugui extreure la idea global.
Nivell supraestructural
Un infant que té problemes a aquest nivell no sabria, per exemple, continuar un determinat text, sinó que, com a molt, diria alguna cosa emprant les mateixes paraules del text, però no seguiria l’estructura correcta, perquè per a ell la disposició i l’organització dels elements no tenen significació. Per aquest motiu, és important dur a terme adaptacions com les següents:
- Donar a l’alumne la idea macro per a que li sigui més fàcil l’estructura
- Fer-lo crear diferents paràgrafs per a cada categoria
- És molt important treballar amb esquemes, taules, gràfics, quadres comparatius...
- Separar més els paràgrafs per a facilitar-li la comprensió del text
- Jugar molt amb el format: els colors, el tipus de lletra, les formes...
Propostes, en general
Normalment no es sol treballar la comprensió dels textos, sinó que aquesta s’avalua a través de preguntes concretes que, tal com s’ha explicat anteriorment, no reflecteixen el vertader assoliment dels objectius establerts. Algunes idees per a dur a terme amb infants que tinguin dificultats en la comprensió poden ser les següents:
- En lloc de seleccionar un text, podria ser interessant que el dissenyéssim nosaltres mateixos.
- Marcar-nos uns objectius a assolir abans, durant i després de la lectura del text i crear activitats adequades també per als tres nivells.
- Dir al nin què és el que volem que millori o que canviï, quins són aquests objectius que volem que aconsegueixi. Per exemple, dir-li explícitament “Amb aquesta lectura compararem com viuen els pobles d’Àfrica i com vivim nosaltres”.
- És important que el text estigui ordenat segons una seqüència clara. Si no és així, l’organitzem nosaltres o proposem als alumnes que l’organitzin ells.
- Emprar connexions entre els diferents continguts.
- Fer introduccions per a propiciar una millor comprensió per part dels alumnes.
- Facilitar-los il·lustracions.
- Assegurar-nos que hem donar correctament les instruccions.
- Fer que ells mateixos elaborin els seus textos a partir d’esborranys (aquests ens donen més informació que els resultats finals dels texts que escriuen, ja que ens permeten veure com comencen a organitzar-se les idees)
- Podem mostrar-los un conte curt i proposar que en facin els un amb la mateixa estructura (amb aquesta activitat, a més, es treballen tots els nivells: supra, macro – perquè hi ha d’haver un fil conductor – i micro – perquè s’ha d’elaborar a partir d’una sèrie de pautes –)
- Fer-los subratllar les paraules que considerin més importants dins d’un text.
- En grup, repartir diferents paràgrafs a cada grup i saber en quina posició va el seu (d’aquesta manera, entenen que els textos segueixen unes seqüències lògiques i que aquestes són importants per a comprendre’ls)
- Canviar l’ordre dels paràgrafs (aquesta activitat seria, sobretot, a nivell macro, perquè han de veure i corregir les incoherències)
- A tots els nivells, el més important és “jugar” amb els texts.
Hem de procurar treballar els tres nivells i no donar prioritat únicament a un d’ells (que, en general, sol ser el microestructural)[/img]
Rata, tengo también cosas sobre escritura, pero prefiero que me digas si te estás enterando de algo porque, viéndolo desde fuera, creo que yo no me enteraría de nada leyendo todo esto sin que me lo hubiesen explicado en clase. Así que, ya te digo, si tienes alguna duda intentaré resolverla tan bien como sepa.
Last edited by AIDA_cantasaetas on 19 May 2006, 02:07, edited 1 time in total.
Bueno, ya que mi intento de explicarlo ha resultado un poco frustrado te dejo aquí algo de bibliografía ^^ También tengo bastante en inglés, pero bueno, en principio te dejo lo que tengo en castellano y en catalán, vale? Espero que te sirvan. Muack!
Ferreiro, E. y Teberosky, A. (1980). Los sistemas de escritura en el desarrollodel niño. Siglo XXI.Madrid.
Jiménez, J.E. y Ortiz, M.R (1995).: Conciencia fonológica y aprendizaje de la lectura. Síntesis. Madrid.
L
Bahban, M. (1990). La adquisición precoz de la lectura y la escritura. Madrid: Aprendizaje-Visor.
La comprensión lectora. Madrid: Aprendizaje-Visor.
Bryant, P. y Bradley, L. (1998). Problemas infantiles de lectura. Madrid: Alianza.
Camps, A. (1994). L’ensenyament de la composició escrita. Barcelona:
Barcanova.
Cassany, D. (1993). Reparar l'escriptura. Barcelona: Graó/ICE UAB.
Condemarin, M. Y Chadwick, M. (1990). La enseñanza de la escritura: Bases teóricas y prácticas. Aprendizaje Visor. Madrid.
AIDA_cantasaetas wrote:Bueno, creo que lo voy a ir dejando por hoy
Rata, tengo también cosas sobre escritura, pero prefiero que me digas si te estás enterando de algo porque, viéndolo desde fuera, creo que yo no me enteraría de nada leyendo todo esto sin que me lo hubiesen explicado en clase. Así que, ya te digo, si tienes alguna duda intentaré resolverla tan bien como sepa.
Aida una cosa si lo tienes en algun archivo de doc o algo asi, si kieres puedo hacer de correo o se lo mandas directamente, cuando te vea conectada te paso la dirección
asi a lo mejor si lo tiene todo junto se entera de mas o le es mas facil ir buscando lo k necesita o lo k sea
En el oraculo no reside el poder, el poder reside en los sacerdotes, aunk tengan k inventar el oraculo MaRuJo De HoNoR http://www.todosconelsahara.com
Aida, eres una crack, gracias de verdad!!!! Juntaré todo lo k mas pasao y seguro k una buena utilidad le sakaré. Millones de gracias wapaaaaa!!!! Lo siento pero no he podío entrar antes y lo he visto hoy!!!
Ah, Shannia, muchas zenkius por felicitarme akí y en el otro post
Y a Oraculillo, gracias a ti tambien por preocuparte y por ofrecerte a enviarmelo por correo.
Si es k sois la ostia todos!!!
Salud!!
No soporto que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras.
) pues kería aprovechar k aún tengo mis 23 añitos (k mañana kumplo 24, no es por nada pero si alguien me hace algún regalito.... pues bienvenido será 
) para, como decía, abrir este post y llegar a ese número especial de mensajes con un tema nuevo k me interesa bastante!!!
)!!!!
