Com ho fa el vent (J.M.Serrat)
Jo vaig néixer com neix la brisa a la vora del mar,
amic del sol i de la pluja, vaig aprendre a volar.
Com ho fa el vent,
és així com jo vull viure.
Com ho fa el vent,
el vent que es mou i que és lliure entre la gent.
I vaig créixer buscant uns versos que van tapar la pols
arrossegant les fulles seques mortes per la tardor.
Jo no he nascut per llosa de marbre ni per jeure al damunt d'un mort,
la terra sols atrapa l'arbre, jo vaig de port en port.
Obre'm nina, la teva porta, obre'm i deixa'm passar,
res no ha de saber ningú. Escolta: me n'aniré demà.
I així sense mirar endarrera, m'heu de veure passar:
res no us deixo, ningú no m'espera..., me'n puc anar i tornar.
Yo nací como nace la brisa al lado del mar,
amigo del sol y de la lluvia aprendí a volar.
Como lo hace el viento,
es así como yo quiero vivir.
Como lo hace el viento,
el viento que se mueve y es libre entre la gente.
Y crecí buscando unos versos que taparon el polvo
arrastrando las hojas secas muertas por el otoño.
Como lo hace el viento...
Ábreme, niña, tu puerta, ábreme y déjame pasar,
nada tiene que saber nadie. Escucha: me iré mañana.
Y así, sin mirar atrás, me tenéis que ver pasar:
nada os dejo, nadie me espera, me puedo ir y volver.
Como lo hace el viento...










Draco Dormiens Nunquam Titillandus

